dimecres, 20 de maig de 2009

Fem d'escriptors

Aquestos dies per tal de celebrar EL DIA D'INTERNET ,Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, els nens i nenes de 4t ens hem decidit a participat en una activitat proposada des de les pàgines de la XTEC.
Es tractava d'escriure una narració breu a partir d'unes imatges que ens donaven i de publicar-les al nostre blog.
Com que som molt eixerits i treballadors així ho hem fet. Aquí us les deixem "penjades"...

Desitgem que us agradin i que en gaudiu....
(A mesura que les anem acabant les anirem penjant. No sigueu impacients homes!!!!!)

EL TRON DE FLORS

Hi havia una vegada, al país dels Presumits, un rei molt, però que molt presumit. Tenia jardins plens de flors, fonts amb figuretes, estàtues... El rei anava vestit amb una camisa de papallones, uns pantalons roses i una corona plena de joies. Però un dia se’n va adonar que li faltava una cosa... un tron ben bonic per poder presumir encara més.

El rei, va cridar els seus majordoms:

- Majordoms! Feu-me el tron més bonic que mai s’hagi vist!-
- Sí, majestat,- Van dir ells.

Els majordoms, van pensar en fer-li un tron de flors. Van començar a collir totes les dels jardins i li van fer un tron molt bonic i florit.
El rei, quan el va veure és va posar molt content i s’hi va asseure. Van passar els dies i el rei es queixava. Des de que s’asseia en aquell tron de flors que li picava tot el cos. Van investigar i investigar i..., van descobrir que les flors estaven plenes de formigues!
Quan el rei ho va saber es va enfadar moltíssim! Però el rei que sabia l’esforç que havien fet els seus servents no els va castigar. Llavors perquè no li piqués més, van pensar en fer unes flors de plàstic i així ho van fer. En acabar les van posar al tron en lloc de les altres flors.
El rei, orgullós, va ser el rei més, però que més...

PRESUMIT DEL MÓN!!
I..., ara ja sabeu tots d’on venen les flors de plàstic....

Natàlia Gallego Pérez
4t CEIP Riu Clar



Hi havia una vegada un rei molt ric que vivia al castell mes gran i bonic del món.
Un dia el rei va cridar al seu criat, però aquest va trigar molt, al arribar el rei li va dir:
-A qui haig de cridar per què em portin les coses?-
- Perdó majestat, estava jugant i no l’havia escoltat-

El rei va continuar dient:
- Criat, vull que m’aconseguiu un tron bonic---
- Però majestat com voleu que sigui ?
- Vull que sigui de flors-

Però no sabien on podien trobar un tron de flors i si no el trobaven el rei s’enfadaria molt i acabaria tancat-lo al calabós.

El criat havia de pensar en alguna solució. Finalment va anar on estava el rei i li va dir:
- Rei, no sé on trobar un tron de flors-
- Doncs jo el vull !-

El criat estava desesperat i..., pensant pensant, va trobar una solució.
Va anar al castell i va agafar el tro del rei, després va anar al jardí i allí va collir
moltes flors, va omplir tot el tro del rei de flors i el va portar al rei.
El rei al veure’l va quedar meravellat. Era el tron que buscava.

El criat en canvi va obtenir una bossa plenade monedes d’or i mai mes va have de treballar.

I conte contat....Conte acabat.

Yidir Titaou
4t CEIP Riu Clar



Hi havia una vegada un rei que vivia a un castell molt precios amb la seva dona, la reina.

El castell era molt bonic, menys una cosa: el tron, que estava ja molt vell.
Un dia, el rei va demanar que li arreglessin i va dir:

- Vull el tron més bonic del món –

Llavors li van fer un tron que no li va agradar gens ni mica.
El rei enfadat es va posar a treballar ell sol als jardins del palau. Allí hi feia molt bona olor. Els jardins estaven plens de herbes aromàtiques, flors i roses de tota mena. Llavors se li va acudir una idea. Es faria un tro amb totes les flors del jardí.
El tron va quedar molt maco i va ser una gran obra. El va deixar tant bonic que
fins i tot que va fer una gran festa perquè tothom del regne el pogués veure. La gent al veure’l quedava admirada.

E rei es va sentir orgullós pel tron i rebia felicitacions des de tot el món.

Jose Luís Sedeño
4t CEIP Riu Clar








LA LLUNA

Aquell dia havia de passar una cosa especial. La lluna es veia de dies i això volia dir .... que estava apunt de aparèixer l’home llop.

Al poble de Riu Clar feia molts anys que un nen anomenat Edgar es convertia en llop les nits de lluna plena. Però aquell home llop no era pas com els altres, no es dedicava a fer mal a la gent o a matar-la, no, es dedicava a ajudar-los .
Tot i així a la gent del poble encara els hi feia por.

Aquella nit l’home llop va repartir els diner que havia guanyat aquell mati entre els més pobres del poble. Quan va començar a sortir el sol es va transformar i va tornar al seu aspecte normal, el mateix que tenim tots els humans.

Uns dies desprès, un senyor que ho havia vist la seva transformació, ho va explicar a tot el poble dient-los-hi que l’home llop no feia mal sinó ben al contrari que el que feia era ajudar a la gent pobre i necessitada i que no era algú que venia de fora, sinó que era l’Edgar, al que tots els del poble coneixien.

A partir d’aquell dia, tota la gent de Riu Clar que necessitava quelcom, avisava a l’home llop totes les nits de lluna plena.


Mohamed. Chig
4t CEIP Riu Clar



Aquell dia havia de passar una cosa especial... La lluna es veia de dies i això volia dir que la terra s`acabaria, o ... al menys així ho deia una llegenda.
Aquesta llegenda explicava que una nit de lluna plena, un satèl•lit xocaria amb la Terra, i que el món es dividiria en quatre parts
Però aquell dia la terra, en cap moment va xocar amb un satèl•lit.

Un nen que coneixia la llegenda va anar a explicar-ho a tots i a la nit següent tots estaven mirant cap al cel, esperant el xoc. Però la Terra i la lluna van seguir sense canvis.

La Terra, i això ho saben molts pocs, té un cor dins d`ella i aquest cor li fa saber que tots els éssers vius que vivim allí l’estimen i que malgrat darrerament no en tenim massa cura, la seguim estimant.

Però cal vigilar.... LA LLEGENDA SEGUEIX EXISTINT!!!!

Kethely Gomes
4t CEIP Riu Clar

Aquell dia havia de passar alguna cosa especial. La lluna es veia de dies i això
volia dir......
Aquest és la pregunta, què és la lluna?. La lluna ajuda a les persones a
veure per la nit. La lluna surt per l’est i s’amaga pel nord. A vegades, la lluna no es
pot veure.
Jo us explicaré una història sobre el sol i la lluna.
La lluna i el sol eren amics. Una dia, la lluna i el sol van tenir un problema. Tots dos deien que eren el més fort. Un deia:

- Jo soc el més fort -
i l’altre responia:
- No soc jo –

Un dia va passar per allí un home amb una jaqueta i el sol li va dir a la lluna:

- Per saber quin dels dos és més fort farem una prova. El primer que aconsegueixi que aquest home es tregui la jaqueta serà el guanyador, i per tant el més fort -

La lluna va començar a fer força però l’home va continua amb la jaqueta, llavors
el sol va comença amb tota la seva força a bufar aire calent, immediatament l’home es va treure la jaqueta.
Des d’aquell dia la lluna va saber que el sol era més fort.

Wisdom Ogadimma
4t CEIP Riu Clar








EL PATI DE LES FLORS

Tot el pati era ple de flors amb lletres. Vaig agafar les lletres i vaig jugar a fer paraules...

Jo vaig agafar una paraula, em vaig posar a fer un altra paraula i desprès un altra i un altre i un altre... Allò era molt divertit perquè, sabeu que em va sortir? Doncs em va sortir la paraula alegria i desprès la paraula amistat, i desprès amor i pau i felicitat i... No podia parar d’ escriure paraules boniques.

Vaig anar corrents a dir- ho als meus amics que ràpidament van venir i van començar també a fer paraules boniques.
En vam fer moltes de paraules boniques. Volíem que viatgessin per tot el món i així fer arribat l’alegria tothom.
Vam decidir portar-les al carter i així enviar-les de manera urgent, però resulta que el carter era de vacances.
Tots ens vam quedar molt tristos però sobte el carter va aparèixer i tots vam cridar:

-Què bé!! Has vingut!!-

Tots ens vam posar molt contents i sense perdre ni un minut vam enviar un sobre gegant ple de paraules boniques a la resta del món.
Diuen que des d’aquell dia han desaparegut les baralles, les guerres, les confrontacions i a que al planeta Terra hi regna la PAU.

Rosa Mulero
4t CEIP Riu Clar



Tot el pati era ple de flors amb lletres. Vaig agafar les lletres per fer l’abecedari. Quan vaig acabar l’abecedari vaig decidir-me a fer una piscina de lletres, però tot i que les i hem punxaven, amb les U vaig fer un gronxador.

Quan vaig acabar-lo m’hi vaig columpiar però... , es va trencar per la meitat. Llavors la U es va transformar amb una L i se’m va ocurrer una idea ... Podia pintar totes les lletres de la piscina. Les i de vermell , les U de groc . les C... i cada una d’un color.

Mentre pintava una lletra U també es va trencar i es va transformar en L i em va dir:

- VIGILA QUE EM TRENCO!!!

I plof es va trencar.

El nen es va quedar bocabadat al veure que les lletres podien parlar. Llavors va recordar que tenia un examen i se li va ocorrer una idea: podria prendre les lletres i fer l’examen amb les lletres de colors. Així ho va fer. A la profe li va agradar molt veure un examen fet amb lletres de colors que parlaven.

A partir d’aquell dia l’escola de Riu Clar es va omplir de lletres de colors i per això tots els nens i nenes de l’escola som tan bons escriptors!

David Manzano
4t CEIP Riu Clar



Tot el pati era ple de flors amb lletres.Vaig agafar les lletres i vaig jugar a fer paraules.
Ajuntant unes quantes lletres vaig fer un tobogan i amb dues H vaig fer les escales per poder pujar-hi.
Però al dia següent el tobogan taaaaaaaan bonic que jo havia fet ja no hi era.

- Ooooooh quin desastre!!-

Em vaig posar a plorar desesperadament.

- Qui haurà estat ??.

De sobte vaig veure un gat que al veure’m que plorava desconsoladament va dir-me:

- Ho sento. He estat jo!-
- Però....Pe que ho has fet?
- Escolta... Va estar sense voler. Ahir per la nit tot passejant vaig veure aquest tobogan i vaig pujar perquè era molt bonic, llavors no se com, es va trencar
- No pateixis, tu no tens la culpa, senzillament va passar-
- Gràcies!!- Va dir tot content el gat . - ¿Vols que ara juguem plegats?-
- Si, però només si acceptes ser el meu amic -
- I tant que ho vull ser –

A partir d’aquell moment van ser amics i sempre jugaven junts.

Saira Castro
4t CEIP Riu Clar







QUI HA ENTRAT A CASA?

Hi havia una vegada una nena que es deia Lila, tenia disset anys i vivia amb la seva germana que es deia Eli i que tenia dotze. Un dia, de sobte, van escoltar un soroll molt estrany. Què serà aquest soroll van pensar. Llavors van anar cap al dormitori i van entrar i van trobar tota la roba tirada pel terra.

- Qui deu haver estat? - va dir Lila

Mentre Lila deia això, Eli van veure algú saltant per la finestra.

- Ei tu... !! Vine aquí covard !!!- Van cridar al mateix temps Lila i Eli

- Ostres ! S’he m’ha escapat !- Va exclamar Lila que l’havia aconseguit agafar pels pantalons.

Com que s’havia fet l’hora de dinar van anar a cuinar i mentre cuinaven van tornar a escoltar aquell soroll i van tornar a anar a veure que passava.
A l’habitació no hi van trobar res. La Lila , ja estava cansada i li va dir a la seva germana :

- Hem d’investigar qui ha estat, saps? crec que es el mateix tota l’estona i que ens està prenent el pèl -
- Sí, tens raó –

De sobte, de darrera d’una porta va sortir algú que va començar a córrer intentant fugir. Al veure a Lila i Eli allí, es va amagar i no sabien on.

- On ets ? Vine aquí!- Van cridar Lila i Eli

Llavors el lladre va sortir amb les mans enlaire tot dient:

- Em rendeixo, m’heu guanyat!!-

Les dues germanes el van agafar i el van portar a comissaria. Allí els policies li van dir que feia ja molt de temps que el buscaven però que no aconseguien atrapar-lo.

De tornada, a l’arribar a casa van tornar a escoltar aquell maleït soroll. Les dues es van mirar, però... aquesta vegada eren els pares que acabaven d’arribar a casa. Sorpresos els hi van preguntar:

- Per què us mireu així?-


Boutaina Ouadan
4t CEIP Riu Clar



Quan vaig entrar a l’habitació, vaig veure tot remenat. Algú havia entrat a casa, i jo estava espantada perquè hem pensava que era un lladre. Tot i així em vaig posar a buscar petjades i en vaig trobar unes de grans i rodones. Era petjades d’elefant!!

Vaig anar corrents al carrer per avisar als meus pares que no em van creure i el que van creure es que jo estava boja.
Decidida a demostrar-los-hi que era veritat vaig anar a buscar l’elefant per tota la casa però no el vaig trobar.
Vaig sortir al jardí i llavors vaig veure l’elefant tombat sota d’un arbre. Corrents vaig anar a buscar els meus pares i els vaig portar fins al jardí. Quan van veure l’elefant van telefonar al circ. Els del circ van venir a buscar a l’elefant i jo vaig estar molt contenta i... Sabeu què? els del circ em van contractar per a fer un gran espectacle amb l’elefant.


Asmae Chamlali
4t CEIP Riu Clar

Hola !!Jo em dic Marc , tinc 18 divuit anys i visc sol, sense pares , a un pis al mig d’ una gran ciutat.
Ahir quan vaig arribar a casa i vaig entrar a l’ habitació , vaig veure tot remenat.
Algú havia entrat a casa!Primer que res vaig mirar si els diners que tenia amagats encara hi eren i si, per sort, hi estaven tots.
Per relaxar-me vaig anar a buscar un bombo a l’armari de la cuina. Quan vaig obrir-lo, els bombons no hi eren. Volia morir-me!! Els bombons m’havien costat 40 € i per si això era poc, a l’obrir la nevera me’n vaig adonar que també havia desaparegut la llet.

Com que sóc un noi molt avispat i eixerit, vaig agafar la meva disfressa de detectiu i em vaig posar a pensar qui havia pogut ser. Pot ser un os, però... l’os era massa gros pels voltants no n’hi havia i a casa meva no hi cabia. Llavors vaig pensar... però si m’he deixat la finestra oberta! Segur que ha estat un ocell!!, però al fixar-me en les penjades vaig adonar-me’n que eren les d’un gos o d’un gat i no pas les d’un ocell.

L’ endemà, tot just m’acabava d’aixecar de llit quan vaig escoltar el mateix soroll però aquesta vegada anava acompanyat d’uns meeeeeeeeu!!! meeeeeeeeeu!!! . Ràpidament vaig agafar una escombra i sense fer soroll em vaig dirigir cap a la cuina. Allí vaig trobar-me al lladre dels bombons i la llet. Vaig quedar sorpresa. Era una gata que anava acompanyada de sis gatets petitons. Al veure’ls em van agradar tant que els va acollir a casa meva. Jo els hi faria companyia i ells me la farien a mi i així mai mes estariem sols.

Si tu et trobes unes penjades i escoltes algun soroll, no t’espantis que pot ser que trobis un bon amic.
Belen González
4t CEIP Riu Clar


Cap comentari: